Aquest cap de setmana, el darrer del mes de juny, s'ha celebrat a la localitat d'Arbúcies la cinquena edició del popArb, el festival de referència de la música independent catalana, que després de cinc edicions està plenament consolidat, fet que ha quedat confirmat enguany amb la presència del cartell de 'no queden entrades' a les guixetes.
La nit de divendres va començar amb prop de dues hores de retard degut a un inoportú ruixat que va caure a la tarda i que va obligar a endarrerir les proves de so, però un cop van començar les actuacions el ritme va ser bo i els intercanvis ràpids, fet que provocava el desplaçament del públic des d'un escenari cap a l'altre. Van obrir edició els mallorquins Oliva Trencada, amb una breu i correcta actuació d'una mitja horeta que va començar a crear bon ambient musical. Phil Musical i l'Angelina i els Moderns van fer un retrocés en el temps de quaranta anys per portar-nos un programa de ràdio musical del 26 de juny de 1969, amb l'actuació en directe de l'Angelina i falques publicitàries incloses entremig de les cançons. L'estètica i la música d'aquella època van quedar ben plasmades a l'escenari Montsoriu amb una bona actuació. El poeta Josep Pedrals va mostrar les seves habilitats musicals acompanyat d'una banda que sonava prou bé però amb una proposta que no va acabar de convèncer. Joan Miquel Oliver tornava després de dos anys a la cita d'Arbúcies, aquest cop amb una reduïda formació de trio amb la qual va oferir una actuació força fluixa en què només van destacar alguns temes del seu primer disc o la sintonia del programa de TV3 Somiers. Ix (sense signe d'admiració) van posar el toc 'punky' de la nit; el duet valencià va portar a La Selva una proposta que encara no entenem què hi feia en un festival com el popArb que acostuma a portar sempre propostes dignes... una relliscada la pot tenir tothom. La banda barcelonina Love of Lesbian va esborrar aquesta taca amb el concert més multitudinari, contundent i de qualitat de la primera nit.
Dissabte tot ja a anar sobre l'horari previst. Al matí la clàssica actuació de la piscina i a la tarda els concerts gratuïts del Gorg Nou, amb Delên com a grup destacat i l'actuació 'exclusiva' de Can Torres del vespre, que aquest any va anar a càrrec de The New Raemon. A tres quarts de nou va tornar l'activitat al centre neuràlgic del festival, Can Cassó, amb l'actuació de La increïble història de Carles Carolina a l'escenari Envelat, seguida dels Élena, que enguany han tornat amb nou disc i lletres ara en català. La formació encapçalada per Helena Miquel va oferir una interessant actuació d'una hora amb una completa banda de nou músics i una combinació dels temes nous amb algun clàssic antic de la banda. Joe Crepúsculo van fer ballar la gent amb els seus sintetitzadors analògics per anar deixant l'ambient a punt per els autèntics caps de cartell d'aquesta edició.
Amb el recinte ple a vessar i totes les entrades venudes, Manel van pujar a l'escenari Montsoriu per mostrar els temes del seu primer i exitós disc 'Els millors professors europeus', que el públic va demostrar conèixer molt bé, ja que en tot moment corejaven els temes i seguien les interaccions que la banda proposava. Sembla que ens trobem davant d'un fenomen que feia temps que esperàvem a casa nostra: que una banda amb poca trajectòria assoleixi un èxit ràpid i contundent i a més a través de canals com la xarxa i el boca orella... caldrà esperar una mica més de temps, però segurament aquesta banda pot arribar a ser un nou referent a l'escena catalana. I és que tenen un bon disc, presenten un bon directe i connecten molt bé amb el públic, tres ingredients bàsics per triomfar. També cal destacar les versions que fan, totes molt ben adaptades al seu estil: 'Common People' de Pulp, 'No t'enyoro' d'Els Pets i també una sorprenent versió de Shakira que va sorpendre a més d'un. Mazoni va ser el grup encarregat de tancar les actuacions del popArb 2009.
Així doncs, una nova edició del popArb al sac que deixa el festival en una molt bona posició, ara que sembla que l'oferta de festivals està baixant i ja no hi ha la sobreoferta dels tres o quatre anys anteriors. El popArb ha trobat l'espai, els grups i el públic i tot el conjunt fan que aquest sigui un festival d'una mida ideal que fa sentir bé tothom que hi assisteix, públic i músics. Esperem que segueixi per aquesta línia, tot i que amb la resposta d'aquest any s'ha obert la porta a poder créixer una mica. Esperem que si això succeeix no faci que el festival perdi l'essència, ja que llavors estarà inevitablement condemnat a desaparèixer. Felicitats a l'organització per aquesta nova edició completada amb èxit i l'única recomanació que els fem és que l'any que ve escoltin més propostes que n'hi ha unes quantes a l'escena catalana que encaixen perfectament amb la línia del festival i que encara no han actuat en cap de les cinc edicions. Posarem alguns exemples que esperem que serveixin com a idees: Plouen Catximbes, Pullover, Ix! o Els Amics de les Arts.