Tercer treball discogràfic del grup format al Baix Maestrat ara fa una dècada. El disc conté dotze cançons en les quals destaca molt més el missatge crític i humorístic de les lletres que no pas les melodies o els arranjaments. Practiquen un estil de rock força contundent amb guitarres distorsionades i veus estripades, però amb poca definició del so, ja que donen molta més importància a les seves lletres esmolades i alhora amb tocs d'humor, que critiquen tot el que no els agrada de la seva societat, especialment temes que afecten al sector agrari i ramader, però també ventilen els superherois televisius, el grup Camela o els anuncis actuals de la televisió. Així doncs, ens trobem davant d'una proposta que deixa l'aspecte musical en un pla molt allunyat i aquest no crec que sigui el camí que ha de seguir una banda, tot i que també és cert que hi ha d'haver de tot i aquestes propostes també tenen els seus sectors de públic.