Eva - Actualment presentes l'espectacle 'Dues Pedres', que ens presenta les cançons d'una forma més propera. Al projecte comptes amb la col·laboració d'en Joan Solà-Morales (ex-Umpah-pah). Com us vau conèixer i com va sorgir la col·laboració?
Cris – Amb en Joan ens coneixem des de fa molts, molts d'anys. Amb els 'Ja t'ho diré', ja quan vam començar a tocar a Catalunya l'any 1991, vam coincidir diverses vegades als escenaris amb els Umpah-pah, dels quals en Joan n'era el baixista.
Per aquesta edició de L'Emergent, festival on ja havia col·laborat diverses vegades, em van demanar un format diferent. Aleshores amb en Joan vam buscar una lectura diferent, aprofitant la sonoritat del contrabaix.
'Dues Pedres' va nèixer com a espectacle i ha acabat, gràcies a la gravació del clip 'Loca Somera', sent un disc. Vam fer una convocatòria via xarxes socials i la gent va venir amb les seves càmares i mòbils per enregistrar en directe la cançó 'Loca Somera'. De les gravacions del públic amb les càmares i telèfons en va sortir el clip, i d'escoltar les gravacions del concert ens vam adonar de la força del projecte en aquest format, el qual és poc freqüent per aquí.
Eva - Ja que parlem del clip, podeu veure'l al següent enllaç http://www.youtube.com/watch?v=92lQ0k5J-EE. Cris, ens podries dir de què parla la lletra de la cançó?
Cris – És una expressió de Menorca que ve a dir: 'cabra boja, què fots?'. Aquesta cançó lliga dues històries en una: la primera és el fet que molta gent, quan arriba el divendres, vol desconnectar d'una dura setmana i fa 'fiesta loca' i ja veurem fins a on arriba, inclòs apropant-se a una línia perillosa que si es passa ja veurem com pots tornar-ne. La segona és un cas real d'una festa 'rave' que va tenir lloc a Menorca i que cap a les 8h del matí, quan ja s'acabava, un noi va saltar al buit des d'alt d'una roca matant-se. La cançó parla d'aquesta línia que no s'ha de traspassar: festa, passar-te i no saber tornar enrere.
Eva - A la cançó està tot això d'escrit molt poèticament...
Cris - Bé, ho intento... de fet sempre, ja des de 'Ja t'ho diré', ho hem intentat...
Eva - En la teva llarga trajectòria has fet molts projectes: Ja t'ho diré, col·laborar amb LA ORIGINAL JAZZ ORQUESTRA de Taller de Músics, els mags del Binigall, Menaix a truà, Tabaluga, carrera en solitari, Aumón. D'on treus tanta energia per fer arribar les cançons als teus fans?
Cris - És podria dir que sóc 'un cul inquiet' com es diu a Menorca. Des del començament vaig dir que això havia de ser un aprenentatge, i sempre ho he intentat amb tots els músics amb els que he col·laborat. Es pot dir que tota la meva trajectòria té una certa continuïtat i coherència dintre la música moderna-pop-rock. Jo definiria el que fèiem amb 'Ja t'ho diré' com a cançó d'autor feta amb banda, ja que composàvem cançons i després les treballàvem... També he fet incursió en el jazz... Amb Menaix a Truà estem treballant en noves cançons... i
també l'experiència amb la big-band, que va ser una gran oportunitat d'aprendre i treballar coses noves: per exemple, destaco la cançó 'I've got you under my skin', una cançó d'amor que en cap moment diu la paraula amor però que és fantàstica.
Eva - El canvi de ser el líder de 'Ja t'ho diré' a fer la carrera en solitari, que t'ha aportat de positiu?
Cris - La responsabilitat en solitari és molt més gran i la decisió final és teva, mentre que amb un grup les decisions i responsabilitats són repartides.
Eva - Al ser tant polifacètic i amb tants concerts per tot el territori, ens permetem preguntar-te: Menorca o Barcelona?
Cris - No hi ha disjuntiva. A mi Barcelona m'agrada molt però visc entre Menorca i Girona. De fet jo viatjo molt, però ara ja veurem: aquest dijous tinc bitllet amb Spanair i amb l'aturada que han anunciat, ja veurem com ho farem... Menorca és la meva base d'operacions, on visc amb la família, i després de tants anys m'ho combino amb l'avantatge que els avenços de la tecnologia ens han apropat a tots i facilitat, per exemple, assajar amb músics d'altres llocs o contactar via skype. Per a que veieu com ha canviat la tecnologia us diré que al '91 amb
'Ja t'ho diré' vam comprar un mòbil d'aquells de caixa de guerra, que pesava molt i amb el qual feiem tots els contactes... Sense dubte la tecnologia ha canviat molt i ens la facilitat arribar a la gent.
Eva - On creus que tens millor acollida per part del públic?
Cris - M'agrada molt estar sobre l'escenari, interactuar amb els músics i arribar al públic allà on sigui.
Eva - Ens sorpren que al buscar informació teva sempre apareix l'any de naixement però no la data... Potser estem més acostumats a que passi la situació inversa amb gent que no vol dir l'edat. En el teu cas, doncs, no t'agrada que et felicitin o vols 'fardar' de que et conserves molt bé?
Cris - No, és una discreció. Per a mi és un dia normal el 23 de febrer, un dia com un altre, sé que hi ha gent que ho sap i em felicitarà, però crec que s'ha de celebrar amb els teus amics i la família de forma íntima. No és un dia molt assenyalat per a mi, això sí, vaig celebrar molt els 40 i també els 30.
Eva - Recentment et vam veure actuar a la funció número 100 de 'Cop de Rock'. Al musical hi apareixen cançons de grups del 'rock català' com, per exemple, de 'Ja t'ho diré'. Què et sembla el musical? Quina va ser la teva experiència al actuar-hi?
Cris - Jo he de ser-te sincer, n'era escèptic, ja que no sóc molt de musicals. Però em vaig endur una grata sorpresa ja que a partir dels 10 minuts de funció la història en sí manava sobre les cançons. Sí que hi ha les cançons però van supeditades a l'argument. Molt bé, de fet l'he tornat a veure perquè aquell dia amb el fet d'haver-hi d'actuar i estar pendent no vaig poder estar al 100%. Recomanable. Es nota la mà de Dagoll Dagom i d'en Bozzo, així com els excel·lents actors i músics. Durant la meva actuació a la funció número 100 va haver l'anècdota del micròfon que no funcionava i en Roger i na Mariona van indicar-me que els hi cantés al micròfon que portaven a la galta, va ser un detall de professionalitat i bon saber fer.
Eva - Quina valoració fas de l'estat actual de la música a casa nostra i especialment a les ïlles?
Cris - Perfecte. Els músics estan millor preparats i també el públic té més educació musical i mitjans per arribar a les cançons.
Ara els mitjans estan centrats en la nova fornada de l'anomenat folk. Sóc conscient que l'espai en els mitjans és el que hi ha, però és cert que es podria reflectir una varietat major: per exemple, m'agrada la fornada de la Bisbal amb Sanjosex, Mazoni, Miquel Abras, Gruixut's... així com molts altres grups que fan molt bona feina.
Per a mi hi ha una diferència entre l'actual folk i la moguda del rock català, que va ser la gent qui ho va pujar, mentre que ara la nova fornada de folk sembla que formi part d'una estratègia de promoció. Sigui com sigui aquests grups han d'aprofitar-ho.
Pel que fa a Menorca, actualment, hi ha una de les millors 'canteres' a nivell estatal gràcies a la bona feina de les escoles de músics. Tenim més de 600 nois a Ciutadella estudiant música però després tindrem el problema amb les sortides: falten locals d'assaig i llocs on tocar. De Mallorca no ho conec tant, i a Eivissa els músics treballen molt fent temporada d'estiu reversionant grups estrangers atemporals com Queen.
