Pepet i marieta va guanyar la primera edició de l'Enganxa't a la música ara fa més d'un any. El mes d'abril d'aquest any va treure el seu primer disc "Sempre hi ha un pedaç pa un descosit" que ha anat acompanyat d'una bona colla d'actuacions. Diumenge 3 d'octubre vam quedar amb ell al concert que va fer a l'Auca de Torredembarra per tal que ens fes una valoració de tot aquest temps després d'haver guanyat el concurs. Era una entrevista que feia temps que teníem pendent i que finalment s'ha realitzat.
Jordi Garcia: Ja fa més d'un any que vas guanyar l'Enganxa't, has tret un disc, has venut més de mil còpies i has fet prop de cinquanta concerts. Com ho valores tot això?
Josep Bordes: Doncs ho valoro molt positivament, per com estava el mercat i per les aspiracions que tenia, la veritat és que "de categoria". Que podria ser molt millor i podríem tenir una companyia al darrera més important, potser sí, però la veritat és que són coses que hem fet de forma senzilla però que han rendit, la gent n'ha tingut ganes i ha sortit molt bé.
JG: Ja que has tret el tema, parlem de la discogràfica Edicions Singulars, una discogràfica que podem dir que neix amb tu, que es va crear just acabar l'Enganxa't i de la qual la primera referència és el teu disc. Què en penses d'aquesta discogràfica?
JB: La discogràfica m'ha tractat "de putíssima mare"; bàsicament la discogràfica és una persona que ja sabeu qui és (David Fernàndez) i aquesta persona s'ha volcat en Pepet i marieta fins al punt de convertir-lo en el que és. Si no hi hagués hagut algú empenyent al darrere potser no hauríem fet tant com hem fet. Ho valoro molt positivament, el que passa és que no és una discogràfica que faci mil anys que hi és i que òbviament té les seves limitacions però que de moment estem treballant i ens va molt bé. No descarto en cap moment continuar en aquesta discogràfica i, fins i tot, gravar un segon LP amb ella.
JG: Has comentat la intenció de fer un segon disc. Tens temes a punt, alguna idea o, fins i tot, dates pensades per començar a fer aquest segon treball?
JB: La veritat és que sí. Jo de cançons en faig contínuament. Fins que vaig gravar un disc jo feia cançons, resulta que en vaig haver de recuperar unes quantes per fer un disc, però per mi la idea és fer cançons, no m'importa que vingui un disc o que no. Jo de cançons sempre en tinc perquè tinc la inquietud de fer-ne i a partir d'aquí només he d'agafar de les darreres que he fet les deu que "xuten" més i posar-les en un CD. No composes per la finalitat de gravar un CD, jo composo per necessitat biològica. Si hem de gravar un CD es fa una recopilació d'unes quantes i ja està.
JG: És a dir que quan entres a l'estudi ja tens molts temes i només has de triar els que vols que surtin al disc?
JB: Tampoc és que sigui la gran màquina de composar, però la veritat és que pensant-hi una mica, de Pepet i marieta tinc trenta-vuit cançons des que vaig començar. Això suposa material de sobres per un segon disc. El que cal és trobar algú que torni a arriscar diners per poder gravar aquest disc. La primera experiència ha estat molt bé i a veure què passa.
JG: Tornant als concerts, és una part que t'ha funcionat molt bé, n'has fet molts, potser més dels que t'esperaves? Però prop de cinquanta bolos, potser en acabar l'any en seran més i tot. I tens dos formats d'actuació. Explica'ns una mica la teva experiència de les actuacions.
JB: De concerts n'hem fet molts, la qual cosa s'ha d'agrair moltíssim tant al senyor David (Fernàndez) d'Edicions Singulars, a Túbal Espectacles, com a mi mateix que també n'he lligat alguns. Hem fet molts concerts, però també cal tenir en compte que tenim un preu de contractació que no és el de grups com Els Pets o Lax'n'Busto, tot i que aquests dos que he dit també en fan molts i no és un bon exemple... Això ens ha permès voltar molt, la majoria han estat bolos grans, amb tota la banda (7 músics), però també hi ha hagut bolos que he fet jo sol, però com ja he dit, la majoria han estat amb la banda sencera.
JG: I tu a quins gaudeixes més?
JB: Depèn, això és qüestió que hi hagi química o no. A vegades vas a un lloc molt menut i hi ha cinc persones, però s'ho estan passant molt bé i "flipes" i potser vas a un altre lloc molt més gran i no estàs bé aquell dia i tampoc no ho gaudeixes. No tinc predilecció, el que m'agrada és que l'audiència que hi hagi ho escolti i si hi ha més gent i es munta una festa molt millor.
Esther Esteve: I què et sembla la resposta de la gent?
JB: La valoro positivament, la veritat és que hem venut molts més CDs dels que em pensava, anem a tocar i en venem.
EE: I als concerts la gent s'entrega, ja n'hi ha que canten les cançons i participen de la festa que fas dalt de l'escenari.
JB: Sí, sobretot les criatures. La veritat és que ja començo a anar a algun concert en el qual la gent se sap les cançons i això et fa una gràcia brutal perquè és com una cosa inhòspita perquè no m'havia passat mai. També valoro molt positivament la gent que m'ha dit coses que podria fer millor, que m'ha servit per créixer una mica en el difícil món de la música. La gent molt bé, sobretot a Ulldecona, que sé que molta gent del meu poble compra discos i després els ven pels llocs on estan. Estic molt agraït a tots aquests distribuidors del boca a boca que han possibilitat que Pepet i marieta estigui rutllant que és el que interessa.
JG: Normalment els grups no tenen aquesta gran resposta del seu poble, en canvi tu a Ulldecona podem dir que has arrasat. La gent t'aprecia, et dóna suport i ve als teus concerts i pel que es veu els concerts a Ulldecona són una festa.
JB: Sí, precisament ahir (2/10) vam fer un concert a Ulldecona. Fa molt de temps que hi toquem i tots sóm d'Ulldecona i això també fa. Diuen que ningú és profeta a la seva terra, però a nosaltres no ens ha passat i ho valoro molt positivament perquè estan molt contents i et fan molta feina de boca a boca que és molt positiva.
EE: Parlant d'Ulldecona, ha sortit ara el CD de les Quinquennals, què tal el CD aquest?
JB: Jo vaig ser president d'una mesa electoral a les Europees i va venir un representant de l'Ajuntament i em va insinuar si podia fer una cançó de les Quinquennals i vaig dir que sí. Al cap de dues o tres setmanes ja la tenia feta i la vaig portar. Llavors vam arribar a un acord: jo gravava la cançó, ells (l'Ajuntament) pagaven les despeses de gravar-la, però a canvi ells podien distribuir la cançó i podríem dir que era d'ells. Es va editar un CD, que per cert es pot aconseguir a
www.ulldecona.org, que conté dues cançons: "Vine a les Quinquennals", dedicada a les festes Quinquennals del poble, que baixen a la Verge cada cinc anys perquè plogui i adornen tots els carrers de flors; sempre plou, jo sóc ateu però sempre plou; també conté la cançó "Ulldecona" (inclosa al disc "Sempre hi ha un pedaç pa un descosit") per fer poble.
EE: I què en penses dels concursos? N'has guanyat dos, creus que és una bona oportunitat per la gent que comença?
JB: Doncs sí, és un trampolí, és una via i la recomano. També té els seus inconvenients, com totes les coses, però la veritat és que també depèn del concurs. Jo vaig tenir la sort de guanyar un concurs on em van condicionar molt poc tot i que sí que vaig tenir algun condicionant, però no es van posar en cap moment en la meva obra i vaig fer el que vaig voler. Potser si t'ho pagues tot sí que ho fas absolutament tot tal com tu vols i si ho fas per altra gent fas el que vols però sempre amb condicionants.
Imatge de l'actuació que va fer a l'Auca de Torredembarra el dia 3 d'octubre
