nou?
logotip decibel.cat

Lluís Paloma

Lluís Paloma logo

Biografia:

Nascut a Terrassa el 13 d'agost de 1975. Compon des dels catorze anys. Ell destaca com a primer impuls per a compondre l'impacte que va tenir en ell el Philip Glass més experimental: “prèviament no coneixia més música que els greatest hits de la música clàssica més avorrida i l'estèril rock comercial dels anys 1980es, i de sobte sentia allò tan diferent. Em va canviar la vida“. Altres influències posteriors han estat Steve Reich, Beatles, Brian Wilson, Byrds, el jazz-pop dels 1940-50es, Lamonte Young i la clàssica contemporània. Junt amb altres peces que ell qualifica com a “ferralla inútil, treballava amb uns coneixements musicals típics del segle XVIII“, ell destaca de la seva producció d'aprenentatge "Han matat en Johnny" (1992, muntatge al·leatori amb cintes de caset), "¡2000 mosquitos extraviados en la C.P.U.!" (1992-93, cançó rock per a piano sol, conformada exclusivament per clústers) i "Misticismes Bizantins, 1683" (primera versió, 1996; completada el març de 2005 per a tres veus d'home, quatre guitarres i sitar hindú reafinat).

El novembre de 2004 va acabar el seu primer àlbum rock, “Corrupció Automobilística A Liechtenstein“, en el qual hi ha treballat durant deu anys (des de la tardor de 1998 componia i gravava simultàniament) i que ell considera el seu primer treball “en el nivell creatiu que jo vull atènyer“. Musicalment, empra a fons els recursos del seu estudi de gravació (per al qual ha estat concebut: ell prioritza el treball d'estudi per sobre del de directe), amb tota mena d'editatges, cintes al revés, capes de sons i profusió de reverberacions i ecos, en un estil melòdic, tonal, clàssic i dens que ell ha batejat com a “orquestral sintetitzat“, amb ecos de psicodèlia. Les lletres, escrites per ell (de fet, ha fet tot el disc ell mateix, sense cap col·laboració externa), tracten de temes tan diversos com Venècia, l'estalinisme, el 6 d'Octubre, nostàlgia de la mort, Brian Jones o els minimalistes musicals originals. Ell admet que tot plegat ja li està passant factura: “He esmerçat milers i milers d'hores en aquest treball amb una oïda posada en allò que li agradaria de veritat al públic, però sense incloure a l'equació allò que es diu comunament que li agrada al públic. O estic en el camí de generar una explosió increïble, o vaig directe al meu suïcidi“.
Això no li impedeix treballar sobre uns coneixements musicals sòlids, buscats i establerts conscientment durant anys: “Abordo la teoria de la composició musical des d'un punt de vista científic, després de comprovar que la teoria tradicional decimonònica (que si emocions, que si solfeig...) no em permetia comprendre ni la meva música ni la de l'altra gent. Per a mi, música és una forma d'ona, un fenòmen físic, abordable en termes d'informació quan interactua amb el nostre sistema nerviós. I crec que és completament sistematitzable i que allò que constitueix un resultat vàlid pot ser aplicat a la creació d'altres resultats (res, doncs, sobre "cims inabastables" ni "genialitats"). No m'interessa (excepte a tall explicatiu) l'efecte sobre cada persona individual de cada música, sino que treballo amb el meu material de treball, el so, que he mirat de conèixer bé. Treballar d'una altra manera seria, no només una regressió, sino un insult a la intel·ligència del públic. I jo vull ser honest.“ De fet, ell comenta obertament la seva incredulitat en veure que al conservatori on estudia encara aborden la interpretació musical pensant més en prats verds i belles donzelles que en què està succeïnt en l'arquitectura sonora de la peça musical: “És com si els estudis multipista, la síntesi de so, la Física o la teoria de la informació no s'haguéssin esdevingut mai. Allà dintre vaig totalment a contracorrent, i em sembla aterrador quan ho penso. No m'estranya que la gent li tingui tanta por a Alban Berg: ningú no els ha volgut donar la clau correcta per a entendre'l“.

A part del seu treball en solitari, en Lluís Paloma és teclista del grup de rock “To Be Continued“ i cantaire i membre de junta de la Massa Coral de Terrassa. Ha escrit textos literaris i d'assaig teòric a la revista electrònica “Paper de Vidre“, així com ressenyes als núms. 18 i 19 de la revista TERME del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa. Així mateix, actualment estudia cant clàssic.

Altres continguts del grup:



Articles: Notícies | Cròniques | Entrevistes

Discos

Enllaços:
Tot el material d'aquesta pàgina està llicenciat sota Creative Commons || Disseny web per Rourets - Avís legal