nou?
logotip decibel.cat

Gossos

Gossos logo

Biografia:

El grup Gossos - Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Roger Farré i Oriol Farré - es va formar l'estiu del 1993. La casualitat -o potser el destí- va fer que quatre joves músics i manresans coincidissin i comencessin a tocar sense cap altre pretensió que passar-s'ho bé. Ells eren quatre veus, tres guitarres i un baix, i aquesta circumstància va fer que desde un principi el seu so fos totalment acústic.

D'aquelles hores tocant i rient varen néixer les primeres cançons, i també les ganes de començar a actuar. La seva ciutat, Manresa, va ser el seu primer escenari, però van ser els concerts improvisats al carrer els que els van permetre el primer contacte amb el públic, que s'adonà, de seguida, que aquell era un grup diferent.

A finals del 93 i principis del 94 el grup es presenta a dos concursos; a tots dos és premiat. El premi del segon d'ells, la Primera Mostra de Pop-rock per a joves, els permet enregistrar el seu primer disc, anomenat com ells, Gossos. El seu productor serà Carles Cases, genial compositor manresà i bon amic del grup.

L'any 95 el primer treball del grup ja ha venut més de 6000 còpies, i ells ja s'han passejat arreu de Catalunya en una primera gira d'estiu, talonejant grups com Lax'n'Busto, l'Elèctrica Dharma o Presuntos Implicados. El públic és entusiasta amb ells, i la confiança del grup creix.

L'any 96 Gossos treu el seu segon disc, En privat. Produeix el disc Nando González, conegut guitarrista que també ha treballat amb Amistades Peligrosas, Hevia o Eros Ramazzotti. El grup, mentrestant, prepara una gira de teatres que comença a Manresa i acaba, després de tocar en diverses poblacions catalanes, a Barcelona. L'espectacle s'anomena 'El carrer dels gossos', i té un gran èxit. La connexió entre el grup i el públic creix encara més a l'estiu, en els directes que els porten per tot Catalunya. Aquest mateix any actuen com a taloners de James Brown, i tanquen la gira amb més de 70 actuacions realitzades.

L'any 97 comença amb una segona etapa de concerts en teatres i amb la preparació de la nova gira. Aquell any Gossos ja compta amb la seva pròpia infraestructura técnica i comparteix escenari amb la majoria de grups catalans i també amb algun de fora. A mig estiu el grup comença la pre-producció del seu tercer treball. L'encarregat de produir-lo és Suso Saiz, un músic admirat pel grup, i aquest els porta a gravar i mesclar el disc a Madrid. Així fa que entrin en contacte amb gent de fora de Catalunya. Aquest serà, en el futur, un dels aspectes que el grup més voldrà treballar: connectar amb gent nova per aprendre constantment.

L'any 98 apareix aquest tercer disc. Un disc que té, com a títol, un mandala format per ells, tot un símbol del que és i significa Gossos. D'aquest treball se'n venen unes 40.000 còpies. La gira d'aquell any ja la van fer com a 'cap de cartell' i es concep com un gran espectacle de música i llum. Es va tancar amb més de 35 actuacions. A mitjans d'aquell estiu, entre concert i concert, el grup comença pensar ja en el seu quart treball, i decideixen que serà un directe.

El disc Directament es va gravar el mes de Setembre del 98 al Teatre Conservatori de Manresa. És un disc que recull versions dels seus temes, algun tema inèdit i també versions en castellà i anglès que Gossos ja tenia en el seu repertori del directe. El grup va voler fer d'aquest disc una festa, on poder reunir tots els amics que ha fet durant aquests anys, alguns més coneguts, d'altres no tant, però que tenen en comú haver estat sempre al seu costat.

L'any 1999 és un any de replantejaments. El grup ja fa anys que toca arreu de Catalunya, i tenen ganes de portar la seva música encara més lluny. Comencen a concebre la música com alguna cosa més àmplia, com un llenguatge universal i global, i és d'aquestes reflexions que en neix el que serà el seu primer disc en castellà, De Viaje.

A finals d'aquell mateix any el grup es trasllada a Madrid a gravar aquest disc, que serà el seu cinquè treball. El títol del disc neix de les sensacions que varen viure aquells mesos: un viatge exterior, d'obertura a noves terres; i també un viatge interior, a la recerca de noves emocions i maneres de transmetre-les. Suso Saiz torna a conduir-los, continuant la línia creativa que havia començat amb el disc del mandala.

El disc De Viaje és un disc de sonoritat volgudament ambigua, on Gossos i Suso Saiz van voler anar més enllà del so acústic, explorant i traslladant-se a altres espais sonors. Són dotze cançons plenes de reflexions a les portes d'un nou mil·leni, que ens parlen dels dubtes i les pors davant d'aquest ('Yo no tengo la solución para que las cosas vayan mejor, no podría acompañarte, no tengo ni corazón'.) Per altra banda, però, les lletres també aporten optimisme, ens parlen de la necessitat de somniar i de confiar en la imaginació, de mirar cap endavant ('aún es tiempo de oír el silencio, de cerrar los ojos y dejarse llevar'.).

Gossos és conscient d'haver fet, amb De Viaje, un dels seus millors discs. La recerca d'aquest nou so, molt més ric, i una maduresa en les lletres, fan que sentin que aquest cinquè treball és, més que un disc, una experiència vital, única i irrepetible.

Després de més d'un total de quaranta concerts per tota Espanya presentant el De Viaje, el 2001 es preparen per treure el seu sisè disc, que es titularà Cares. El disc es gravarà a casa, a Transtudio, l'estudi que els Gossos s'han anat preparant al llarg dels anys. És el seu segon i últim treball amb Drac (Virgin) i es planteja com un retorn al públic que sempre els ha acompanyat. Si bé De Viaje era un disc introspectiu, Cares pretén ser molt més extrovertit i amable. El seu nom reflexa el seu caràcter, el d'un disc fet de cançons diferents les unes amb les altres, fresques i variades. És en aquest treball en el que Gossos comença el camí cap un so més elèctric i no tant purista com en els seus anteriors treballs. Alguna guitarra elèctrica, alguna programació, anticipen el canvi que és a punt de viure el grup. Cal destacar la col·laboració en el disc de Javier Álvarez.

L'any 2002 Gossos fa un pas endavant en la seva carrera. Als quatre membres s'hi incorpora un cinquè, Santi Serratosa, bateria. A més, Gossos fa el pas definitiu cap al so elèctric, més contundent que l'acústic dels principis. D'aquests nous cinc Gossos neix aquest treball, El Jardí del temps. Uns Gossos diferents, que, com sempre, no deixen d'inventar, buscar, aprendre. De viure. En aquest punt tornen altre cop a una discogràfica catalana Musica Global, amb la qual enceten un nou camí.

Aquest disc tornar a donar confiança a la banda per plantejar nous horitzons en un panorama, el català, que no deixa de transformar-se. Lluny queda ja aquell Rock-Català, aquell fenomen de masses i de reivindicacions d'un públic que necessitava expressar-se en la seva llengua. Ara és el moment de mirar cap a nous espais i Gossos empren un camí que segurament ja no té retorn. Així El Jardí del temps és el primer pas en aquesta nova recerca, un disc que serveix per formar la nova banda i reprendre el camí. Moltes són les aventures viscudes i amics coneguts pel camí, un dels personatges remarcables és Jorge Drexler, amb qui comparteixen escenari, cantant junts Club Toonight, una de les brillants cançons d'aquest disc.

Al 2004 Gossos ja té nou material apunt i l'experiència que els mancava en aquest nou format, ja estan a punt per treure un altre treball en aquesta nova línea més rockera i contundent. A la primavera del 2005 arriba el 8.

El 8, és un numero que té en ell mateix una clau que identifica aquest disc. Primer de tot ens parla del vuitè treball de la banda i així denota una experiència. Per un altre costat, ens parla d'una realitat que dona voltes a si mateixa, creuant-se per un únic punt. Així és el 8. Els Gossos van i venen, però sempre els uneix una forma de treball, en equip.

Aquest disc és una exploració en forma de noves cançons, cap a una essència més rockera, però torna a connectar amb els Gossos dels seus inicis, per la frescor i el domini de melodies al més pur estil del grup. Un altre cop han agafat el compromís de la producció, però amb un pas de gegant. Gravat a Transtudio (Manresa), pel mateix grup i mesclat a Q-Studios (Madrid) per Guillermo Quero, enginyer en els últims cinc discs de la banda. És un disc gravat a l'hivern, però la gran majoria de les composicions han estat escrites al l'ombra del bon temps. 14 cançons plenes d'energia que exploren temes tant humans i quotidians, com la vida mateixa. El vuitè treball d'una banda que encara té moltes coses a dir.

Durant aquest període són moltes les experiències que acumularà el grup. Gira d'estiu per els principals escenaris catalans i una gira d'hivern 'de tu a tu', una gira plantejada per retornar als espais petits, espais on la comunicació de curta distància s'esdevé una de les millors eines del grup. Participaran a la pel·lícula Rock&Cat, a la campanya de la Marató de TV3, fent-hi la sintonia, a la campanya del Banc de sang, composant una nova cançó i esdevindran el grup més radiat a Catalunya amb la cançó no és nou, on hi col·labora la bagenca Beth. En aquest temps també incorporarant remescles de les seves cançons com a eina promocional per arribar a altres públics, amb l'afany de renovar i modernitzar la seva proposta.

El 2007, És any d'Oxigen, el novè disc de la banda, el nou disc facturat tot ell a casa, que veu la llum el dia 5 de Març. El disc és un nou pas endavant en la carrera d'un grup que porta 15 anys a dalt dels escenaris i treballant per seduir amb noves propostes al públic del S.XXI. Un disc amb vocació internacional, sorgit de Manresa més que mai. Un disc que condueix al grup a nous horitzons i noves petjades que per força dia a dia aniran escrivint.Oxigen

Altres continguts del grup:



Nombre de fotos: 31

Articles: Notícies | Cròniques | Entrevistes

Discos

Nombre de lletres: 50

Club de fans

Enllaços:
Tot el material d'aquesta pàgina està llicenciat sota Creative Commons || Disseny web per Rourets - Avís legal