Un 20 de gener, de fa dos anys, va passar a formar part dels elements, va fondre tots els seus sentits en un de sol i, així, com si fos fum esvaït,
va poder abandonar el seu cos destrossat per la malaltia (un càncer de colon de tipus hereditari). De sobte va sentir la lleugeresa del aire, la pau del fred i la sensació d'ingravidesa del "no volum" de tornar a ser res.
Gràcies Ninyín per ensenyar-nos a ser sincers, amb la desimboltura dels que no tenen por a la veritat i que només la sinceritat els fa ser lliures.
Gràcies per ensenyar-nos a dosificar els somnis, però al mateix temps no malbaratar els bons moments.
Gràcies per donar-nos pau, per donar-nos guerra, només d'aquesta manera podíem aprendre a estimar.
Gràcies per fer-nos sentir l'amistat en el nivell més senzill, més sincer, més valent, tot allò que la feia durable era part de tu i ara s'ha eternitzat.
Gràcies per fer-nos sentir protagonistes de les nostres vivències, i fer-nos veure la realitat més propera, la lluita diària, el neguit i la bogeria per viure, per respirar i sentir-ho tot a ran de pell.
Gràcies pel rock&roll que duies a la sang i et feia ser com eres, com sempre vas estar, com sempre et recordarem...
Joan, t'enyorem i pensem en tu.
així que era d'un càncer de colon de tipus hereditari? ai carai... quina descepció... per cert, la noticia es podria complementar amb el reportage videogràfic que fa fer en jordi a l'últim dvd de sopa, està força bé
Sempre el recordarem.Un dels millors guitarristes del rock catala
Es tindrien que fer mes omenatges an Ninyin i no tants als Sau. Ningu s'enrecorda d'en Ninyin ni dels Sopa, pero de Sau si.
Visca el Rock i visca CATALUNYA!!!!!!!
eloi potser es fan tan homenatges a SAU pk els seus seguidors els organitzen, si voleu fer homenatges a sopa els teniu ke orgnitzar ke les coses akestes costan, es molt facil critica kuan no es fa res
eloi, tu tranki que la idea fa molt que funciona i ja sta tot pensat. Falta gent i tot això. El que passa es que el ninyin no volia cap homenatge x això volem mirar de fer-ne un a sopa
q vagi bé
Ninyin Forever!!!
eii Nurbers, veig q tu mai et quedes curt, pots ironitzar fins i tot de les malalties q comporten la mort, espero q mai et tinguis d'enfrontar a cap...Però si us plau mesura les paraules ni q sigui per respecte als morts.
Gràcies tb a tu, per ensenyar-nos com no s'ha de ser.
eis què passa Eloi, tampoc cal anar de mala llet eh, que a mi m'agrada tant sau com sopa i si es fan homenatges vaig als 2! com diu els ... si es fan a sau és pq s'organitzen del CLAM, però Sopa com no tenia club oficial d'amics ni res per l'estil, per això no s'organitza(m'imagino jo). però tb penso que estaria bé fer-ne!
Cony, si et sap greu que et digui que el video està força bé... ja no sé que pensar, nen. Com sembla que els meus comentaris en vers les teves croniques han sigut força mesurats, ara bé, si vols que t'ensenyi com no s'ha de ser a partir d'ara, no tinc cap problema, eh? tu mateix...
la primera frase bé a cuento de que n'havia sentit altres versions... no estava feta amb mala fé, de totes maneres l'amic jordi oset sempre està a la que salta amb els meus comentaris :P
El que has de fer Nurbers és no anar tant d'Einstein, ni voler aparentar que ho saps tot quan ben poc saps. Pren-t'ho com una crítica constructiva.
Un comentari magnific i molt encertat!!! el reportage del dvd tamb esta molt b!!
JOAN MAI T'OBLIDAREM!!!!
No t'oblidaré mai,Joan,sempre seràs el rockeru del rock català...espero que la teva energia ens acompanyi sempres!!!!
MOLTES GRÀCIES PER TOT!!!
Un record sentit a Joan Cardona al seu germà pau i a marc grau, catalitzador del rock en català i menystingut per sol fet de ser un sideman
Un record per en ninyín !!!!!
ens vas ensenyar el so de la llum!!!!!
Per sempre!!!!
No el vaig coneixer gairebe gens, pero estic segur de que si hagues llegit alguna de les coses que s'han escrit aqui, s'hauria descollonat, en el sentit mes ampli de la paraula.
LLONGUE
no s'hauria descollonat...senzillament els hagués enllegat a la merda...i si calia 4 hosties...doncs tb.
salut
Girona no tornarà a ser mai el que va ser als noranta. El carrer Nou del Teatre, Sant Narcís i les barraques, el Freaks i el Trumfa, el Salsitxa... tot això. Tot el que s'ha fet i es faci no deixarà mai de ser, a tot estirar, una mala còpia del que va ser, i el que va ser és una petita mostra del que podria haver estat. Quina merda de ciutat, nens. Sense en Joan Cardona, es va acabar l'esperança de recuperar aquell temps, i no sembla que hi hagi gaire voluntat de recuperar-lo. Ell, des de Júpiter, segur que riu per sota el nas.