L'edició d'enguany del Senglar Rock, es va celebrar els dies 30 de juny i 1 de juliol a Montblanc. El fet de celebrar-se en aquesta ciutat, ha fet que millorés l'accés al recinte, ja que el tren estava situat al costat d'on es feia el festival. Tothom coincideix a dir que el senglar ha millorat amb aquests canvis, però nosaltres creiem que era més adient la vila de Prades i la manera com estava muntat el festival els anys anteriors: el servei de restauració no va poder atendre la gran quantitat de gent que hi havia a Montblanc. El fet de situar la zona d'acampada dins del recinte del festival va crear molts problemes, sobretot la lentitud d'entrada al recinte, ja que uns agents de seguretat registraven un per un els assistents al festival, i ben entrada la nit encara hi havia gent fent cua per entrar, cosa que va fer baixar l'assistencia de públic als primers concerts del festival. També el canvi de dates creiem que va perjudicar l'assistencia de públic, ja que molts estudiants encara estaven en epoca d'examens. Com ja hem comentat una mica abans cal dir que el festival estava fortament vigilat per agents de seguretat com si els assistents als concerts fossin delinqüents. A part de tots aquests canvis que, sincerament, no ens han acabat de convèncer, el Senglar Rock va estar al nivell amb els concerts que ens va oferir.
Concerts del divendres 30 de juny
Els concerts van començar la tarda del divendres. Concretament va ser el grup lleidatà IN EXTREMIS , que va obrir el festival a les vuit de la tarda. Seguidament van actuar els GORE'S ROMANCE, un grup tarragoní amb un estil força dur i que no va tenir massa acceptació entre el públic. Aquests dos grups van actuar a la carpa i amb poca assistencia de públic.
Els concerts forts van començar a les nou de la nit amb els reusencs Whiskyn's, que van oferir un recopilatori de cançons més recents amb d'altres de més antigues. Van ser els primers en actuar a l'escenari principal i aixo es va notar amb la bona presencia de públic que podria haver estat millor si no fos perque molta gent encara estava muntant les tendes de campanya.
Tot seguit a la carpa van actuar els vilanovins NO NEM BÉ oferint els temes del seu disc UNISEX. I a la mateixa carpa a tres quarts d'onze van actuar els tarragonins BAKED BEANS amb un públic bastant entregat, tot i no ser un grup capdavanter del festival.
Dos quarts de dotze de la nit. Un dels plats forts del festival. L'escenari senglar estava de gom a gom. I es que no era per menys. A dalt hi havia els vendrellencs LAX'N'BUSTO fent botar a la gent amb el repertori del seu ultim disc Llença't i combinant perfectament amb els temes més antics de la banda, com Miami Beach, Toca'm els ous Maria i un llarg etc de peces ben conegudes i que el públic no parava ni un moment de cantar. El concert es va prolongar durant dues hores i la gent va demanar una tanda de bisos a la qual els LAX'N'BUSTO no s'hi van resistir ni un minut i van aparèixer de nou a l'escenari per acabar un concert digne d'un festival com aquest.
Després de la força dels LAX'N'BUSTO, a la carpa va actuar un dels grups de fora dels Països Catalans, concretament el grup d'Euskadi ZEA MAYS, amb un estil difícilment definible.
Tornem cap a l'escenari principal. Allí està tocant DR.CALYPSO i fent ballar un públic amb moltes ganes de gresca. El grup va repassar la seva trajectòria musical fent especial esment als temes del seu tercer disc BARBAROSAPLATZ.
Tot seguit a la carpa, mentre esperàvem els ANTÒNIA FONT va aparèixer a l'escenari un conegut personatge: en PEP BLAY, que va repassar alguns dels temes del grup PATÈTICS. També va apareixer el presentador de l'Sputnik que va convidar a pujar a l'escenari un membre del públic. Aquest ens va demostrar les seves aptituds com a cantant interpretant dos temes de Lax'n'Busto "a capella". Aquest any els ANTÒNIA FONT no van perdre l'avió i van ser a temps a Montblanc per oferir un concert força animat, en el qual el públic, que ja els vencia la son, es va entregar cent per cent.
El grup que va tancar els concerts de divendres, va ser OBRINT PAS. Aquest grup del País Valencià va acabar d'animar la festa a la poca gent que encara estava dreta a aquelles hores.
Concerts del dissabte 1 de juliol
Estem a dia 1 de juliol, els concerts es reprenen després de dinar a la carpa i l'encarregat de fer-ho es el solsonenc ROGER MAS, que va presentar els temes del seu disc CASAFONT, el segon, i també algun tema nou del proper disc que traurà després de l'estiu.
Seguim a la carpa i els hi toca el torn a QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES. La carpa estava plena de gent asseguda com si fossin la mainada del poble escoltant les rondalles que explicaven aquests tortosins. I és que el pas d'aquest grup pel festival no va deixar a tothom indiferent. La gent demanava més i més cançons i el concert es va prolongar més de mitja hora del temps que estava previst.
Els següents a actuar van ser una jove formació del Vallès, els MUTIS que només van poder actuar mitja hora, però que van sorprendre amb el seu pop fresc ple d'influències d'altres estils. El públic va quedar força sorprès quan van interpretar a capella el conegut SUMMERTIME, cosa habitual als concerts d'aquest grup, però que la majoria del públic del Senglar no sabia.
Un altre grup jove va sortir a la carpa , els VAN DE KUL de la Cellera de Ter. Igual que els MUTIS només van tocar mitja hora, però tot i així van tenir temps per delectar el públic amb un bon recull de temes dels seus dos discos. Van connectar molt bé amb el públic, especialment amb la cançó Si fos.
El primer concert a l'escenari principal va ser el de GLAUCS. Els begurencs van venir al Senglar per presentar el seu quart disc SI VOLS VENIR. La resposta del públic no va ser molt massiva, però les aproximadament tres-centes persones que es van aplegar a l'escenari estaven força entusiasmades amb aquest grup.
I tornem cap a la carpa, on allí i actuen els manresans GOSSOS. Van oferir bona part del seu últim disc DE VIAJE i cançons dels seus altres discos, com: Baby only you, Quan et sentis de marbre... Entre el públic hi va haver de tot, gent que estava d'acord que cantessin en castellà i gent que no tant, perquè l'anècdota és que a fora de l'escenari els esperaven un grup de gent amb senyeres i amb una pancarta que hi deia: Traïdors.
I a dos quarts de vuit del vespre a l'escenari principal , ja se sentien els primers acords de Coral·lí. Era el cantautor de Salt , Adrià Puntí repasant la seva trajectoria. Durant el concert, va aparèixer de nou el Pep Blay, que juntament amb l'Adrià, van cantar junts un tema del grup PATÈTICS, com ja havia fet la nit anterior a la carpa.
I a la carpa ja era el torn pels de Calonge, els FES-TE FOTRE. Van repassar els seus grans èxits i van presentar el seu segon disc RIDÍCUL. Aquest sextet de Calonge, va saber com ficar-se el públic a la butxaca, ja que la carpa estava plena de gom a gom , i van acabar amb la traca final, del seu cantant, Albert Fort fent un strip -tease acompanyat de quatre nois a la cançó Sexe Oral.
I quan ja el públic estava ben escalfat per la moguda que van portar els de Calonge, els hi tocava als JA T'HO DIRÉ acabar d'escalfar l'ambient. I així ho van fer amb els seus temes com: Tinc es cor calent, L'univers, Si véns...
I abans de l'esperat concert d'ELS PETS. Van tocar a la carpa els grups PRESIDENTS que van presentar el seu últim treball. I tot seguit despres d'ells van actuar els SANT GATXO, també a la carpa, on van tocar temes del seu primer disc.
I després de tants concerts ja viscuts els hi tocava sortir a l'escenari a aquest grup de Constantí, ELS PETS. La gent, quan va sentir la veu del cantant, LLuís Gavaldà, va sortir de les tendes ràpidament cap a l'escenari principal. S'ha de dir que aquest grup va ser el triomfador del Senglar Rock, ja que dissabte es va notar la presència de més gent. ELS PETS van repassar la seva llarga carrera amb cançons com: Sortiràs al carrer, Si no fos pecat, Cap al vespre... I també van tocar cançons del seu últim disc SOL.
I els encarregats d'acabar la tercera edició del senglar rock a Montblanc van ser els grups: LOS SENCILLOS repassant els seus discos. OS DIPLOMÁTICOS DE MONTE ALTO, el grup capdavanter del moviment de rock en gallec. Els FLAC, pioners del pop electrònic en català. LA SUITE MOSQUITO, amb una posada en escena que inclou projeccions de diapositives i vídeos... I per qui encara tenia més ganes de festa els DJ'S.