Josep Bordes és un músic que prové de diverses formacions d’Ulldecona (Montsià) com Culs Cults (ska reggae), De dol (pop gòtic) o Fungus (pop independent). Des de fa quatre anys en Josep s’ha penjat la guitarreta a l’esquena i ha decidit engegar PEPET i marieta, un projecte en solitari on dóna cabuda a un ampli ventall estilístic que inclou rumbes, reggaes, boleros, ritmes llatins i fins i tot, jotes.
L’any 2002 es planteja enregistrar la seva primera maqueta anomenada ‘4 xispis i una canyeta’ que conté peces com ‘Ulldecona’, ‘La rebel·lió de l’Agustina’ o ‘A on vas Vicent?’. Ben aviat el nou projecte comença a obtenir els primers reconeixements, com ho demostren la tercera posició aconseguida al Certamen de Cantautors de Viladecans (2002), el segon lloc al 1er Concurs de grups de Rock d’Ulldecona (1999).
L’any 2002, PEPET i marieta és una de les formacions semifinalistes del concurs Gamma Rock i un any més tard arriba a la final del Concurs de cantautors d’Horta Guinardó.
L’any 2003 és l’any de PEPET i marieta. Va proclamar-se guanyador del concurs Enganxa’t a la música’03, gràcies al qual ha aconseguit enregistrar el seu primer disc ‘Sempre hi ha un pedaç pa un descosit’ editat pel segell Edicions Singulars. El mateix any també aconsegueix la primera posició de l’Ebre Musik, un concurs promogut per l’Ajuntament de Tortosa.
Cansat d’haver de centrar-se en un sol estil com feia en els seus anteriors projectes, amb PEPET i marieta dóna sortida a un ampli ventall estilístic que inclou swings (‘Domés vull’ o ‘Mai més tastaré l’alcohol’), rumbes (‘Currar’ o ‘Saps com comença però mai com s’acaba’), una jota antitransvassament amb els ‘Quicos’ inclosos ('L’aigua no està en venda’), un bolero nostàlgic (‘Sense carnet jove’) o fins i tot un ‘xarlestone’ en el tema que dóna nom al disc. Això és ‘Sempre hi ha un pedaç pa un descosit’, un disc editat per Edicions Singulars i que es va enregistrar juntament amb la MANDANGA, la banda que l’acompanya i que està composta per Ceiçâo Mendes (percussions), Xavi Riba (guitarra), Ramón Ferré (baix), Albert Escudero (bateria), Lluís Fibla (trompeta) i Camil Burato (trombó). El disc s’enregistra entre els mesos de novembre del 2003 al febrer del 2004 als estudis El Corral de Cambrils sota la producció musical de Claudi Herreros i Pepo Busquets.
Aquest primer treball ha comptat amb les col·laboracions de gent com Juan Gómez, El sobrino del Diablo (veu aguda a a ‘Sempre hi ha un pedaç pa un descosit’ i guàrdia cívil a ‘Són dos’) o Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries (a ‘L’aigua no està en venda’). Altres dels músics que també han col·laborat en el disc són Pepo Busquets (bateria), Mr.Rull Bofarull (baix), David Cardona (piano), David Rincón (percussions), Georgina Llauradó i Merche Broto (veus).
Sense cap mena de dubte PEPET i marieta és un artista de directe. En PEPET sorpren per la ràpida connexió amb el públic i la seva capacitat de narrar històries fent-ne partíceps a tots els assistents. Això ho aconsegueix combinant la música amb una posada en escena més o menys teatral. Una mostra n'és que el maig de 2004, el cantautor d'Ulldecona es va fer amb el 'Premi Ajuntament de Vila-seca' concedit per l'Ajuntament de Vila-seca i el Patronat de Turisme d'aquest municipi. Aquest guardó el va guanyar gràcies al reconeixement popular després de participar en la Fira de Música al Carrer de Vila-seca. És també en aquest 2004 i, gràcies al concurs Enganxa't a la Música, que actua a diversos festivals musicals com el Senglar Rock, l'Acampallengua o l'Acampada Jove d'Arbúcies, a més de fer més d'una quarantena de concerts per diversos indrets de la geografia catalana.