Tot i que els futurs components de “Els Carburos” ja portaven un parell o tres d'anys merdejant les guitarres, no és fins 1997 que Otger Auladell, Pere Icart i Quim Guiolà es troben per primera vegada per tocar al garatge d’en Pere, a Arbúcies. Aquest assaig primerenc es repeteix a casa de l'increïble Albert Pagès que, molt amablement, cedeix el seu garatge al grup, guanyant-se, de pas, l'estimació incondicional dels seus veïns.
Per aquells dies, en Jordi Campillo també s’afegeix a la trepa. Ni uns ni altres saben massa bé què s’ha de fer ni quin instrument tocar, però la qüestió és fer molt soroll. La cançó Dolores se llamaba Lola, la van tocar mil vegades. L’hostilitat dels veïns, plenament justificada, obliga a buscar un nou local d’assaig.
El grup es trasllada a les naus de Ca l'Ayats i busca un nom. Es proposa "Ca l’Ayats Band", però es descarta per la creixent mala llet que la banda acumula amb els amos. En Jordi proposa "Els Carburos", que podia exposar-los a alguna denúncia milionària de la multinacional del mateix nom.
Els nous Carburos
Durant la tardor, l’Albert plega, i en Jordi i en Pere també es despengen progressivament del grup. Abans de l'estiu del 98, els amos del local solden la porta d'entrada per l’impagament repetit del lloguer. Sense local ni banda, els únics supervivents, l'Otger i en Quim, passen els dissabtes a la tarda tocant a casa del primer, que s'ha comprat una bateria. Els veïns i la família Auladell es sacrifiquen per a major glòria del rock'n'roll, un somni que, tard o d’hora, ha d’arribar.
Aleshores entra en Dani Tort, que supleix els evidents problemes de ritme del grup. Són en Quim Guiolà i l’Otger qui li proposen l’entrada, després de la dissolució del seu anterior conjunt. L’ingrés d’en Dani demostra la condició d’home orquestra de l’Otger, que es recicla com a baixista. Amb el nou bateria no només millora el so, si no que també es guanya un nou local per anar a tocar, propietat de l’besàvia del bataca.
Durant gairebé un any d’assaig surten les primeres cançons dels nous “Els Carburos”. Aquestes milloren ostensiblement l’estiu del 99 amb la incorporació de Quim Riumalló, d'àmplia formació musical i alcohòlica, i Jordi Pallarols, coneixedor de totes les cançons de “Metallica” i alguna balada per ratar-se les nenes. El primer passa als teclats, i en “Palla” serà el cantant i lletrista encarregat d’omplir de versos les cançons de la factoria Guiolà, que es va revelant com un compositor notable i prolífic.
Amb ànims renovats, el grup prepara el concert de Festa Major, tot i que abans triomfen insospitadament amb una actuació clandestina davant el local. Els recitals a la Festa Major i al bar musical Barrock també tenen un èxit considerable. La “febre” carburo envaeix el poble i la prova en són les més de 100 samarretes venudes del grup.
Concerts i noves cançons
L’estiu del 2000 debuten a l’ACAMPADA JOVE d’Esquerra Republicana de Catalunya, un concert molt recordat per grup i públic per la potència del directe i l’excel·lent so. Un altre pas endavant és el concert a la terrassa de Can Torres, el bar de capçalera del grup, on “Els Carburos” presenten una vintena de temes i una fidel versió de La música dels astres, de Quimi Portet, amb Antoni Vidal com a cantant improvisat.
"Els Carburos" reconeixen la influència del rock dels anys 70 en la seva música, sobretot en grups com "Led Zeppelin" o "Black Sabbath". Els membres del grup, per altra banda, renoven els instruments i composen noves cançons que els conduiran, un any després, al seu projecte més ambiciós: gravar una maqueta.
La maqueta
Tot i les reticències inicials d’uns i altres, finalment confien en el cunyat d’en Quim Guiolà, Salvador Riumalló, que els posa en contacte amb un dels guitarres de “Ja t’ho Diré”, Sebastià Saurina, conegut en el món musical com “Titi”. Abans, el grup fa els seus primers bolos fora del poble. Badalona, Sabadell i Tordera són els primers en rebre “Els Carburos”. Aquesta breu gira pel país, però, té un èxit desigual; d’un bar buit de Badalona a l’entusiasme del poble de Tordera, tot passant per la semifredor ambiental de la discoteca Park Paladium, a la zona hermètica de Sabadell.
El projecte de la maqueta pren forma amb l’entrada d’en “Titi”, un productor amb experiència i les idees clares. De tot el repertori carburo, s’escullen Nits i Núvols de paper. El tercer tema que completa la maqueta és obra del geni creador de Quim Guiolà, un mig temps deliciós anomenat Dalt dels arbres.
L'enregistrament es fa a Girona el juny del 2002, en tres esgotadors dies de gravació i uns quants més de mescles. Amb il·lusió, “Els Carburos” comencen a fer realitat el somni de tot músic: gravar un disc. Amb l'experiència acumulada en les sessions d'estudi, el grup torna a la carretera i toca a Santa Eugènia de Berga i Tona, aquest últim concert en benefici dels sense terra de Brasil.
Premis
Nits és "finalista" al concurs de música de Salitja i evidencia el bon moment del grup, que espera fins a final d'any (6 de desembre) per presentar oficialment la maqueta a Arbúcies. Ho fa al bar de tota la vida, el Barrock, entre amics i davant un públic que omple el local de gom a gom. Es venen 250 còpies en un preludi dels petits futurs èxits a les comarques gironines.
Entrats al present any, un jurat reconeix Dalt dels arbres com la millor cançó del concurs dels 40 principals de Girona. El premi és important: tocar a La Mirona de Salt (25 d'abril) juntament amb Gossos i Gerard Quintana. El públic s'entusiasma amb les cançons de la maqueta i nous temes com Massa, Tu o Parets Pintades. Amb l'èxit popular arriba la fama, i "Els Carburos" firmen els primers autògrafs a les joves adolescents presents al concert.
També "cau" el concurs de maquetes de les Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC), i el grup confia de nou amb en "Titi" per gravar Massa, escollida pel concurs Sona 9.