Els NB! es formen cap allà l'octubre-novembre del 96, quan en David (guitarra i veu) i l'Albert (baix i coros) comencen a assajar alguns temes que en David tenia escrits, després que l'Albert, sota la insistència d'en David, compra, ja de tercera o quarta mà, el baix elèctric i l'amplificador que en David utilitzava en l'anterior formació musical en la que estava, on era el baixista i veu.
Aquest fet el podem considerar com una retrobada d'amics, ja que a finals dels 80 quedaven els dos a casa d'en David tocant amb guitarres espanyoles temes principalment de Beach Boys i de Rock espanyol de l'època ( Loquillo, Rebeldes, Gatos Locos, Ronaldos ... ). Per anomenar aquella formació van catalanitzar el nom dels mítics germans Wilson i van dir-se 'Els Beach Nois', però el grup no va prosperar. Tot i així, podem trobar fortes influències d'aquesta etapa en l'estil actual dels NB!
No és, però, fins el juliol del 97, que amb la incorporació d'en Jordi Cañas a la bateria, comencen els assajos amb la
formació ja al complet, a la masia de Can Masferrer de Montornès. A partir d'aquí pot dir-se que el grup comença a funcionar com a tal, amb assajos periòdics i les primeres oportunitats per tocar en públic.
L'any 1998 és el que podríem anomenar com la primera època daurada dels NB! coincidint amb la realització de la majoria de bolos del grup. Durant aquest temps hi ha algunes incorporacions com és el cas d'un saxo que interpreta un parell de temes i un teclista, però no acaben d'encaixar del tot bé dins la filosofia del grup. Als voltants de març del 99 s'interrompen els assajos per motius personals i es dissol el grup de manera temporal.
A partir del mes de novembre del mateix any es reprenen els assajos amb un nou bateria. S'inicia aquí una etapa erràtica pel grup que va des d'un concert realitzat a Sant Feliu de Llobregat a mitjans del 2000 fins a principis del 2003 (déu n'hi dó!) on passen pel grup diversos músics (bateries i segones guitarres) que no acaben d'encaixar en la formació. A principis del 2002 s'incorpora en Jordi Delgado, germà petit del David, com a bateria i com a segona guitarra durant un curt període de temps. Finalment, a principis del 2003 queda definida l'actual formació i encara s'estudia la incorporació d'una segona guitarra o bé d'un teclista.
És amb aquesta formació de trio, o com algú els ha definit de power-trio, que els NB! per fi comencen a veure una mica els fruïts d'aquests anys de feina i patiments. Participant al 'Sona 9' d'enguany i quedant semifinalistes i tornant als escenaris, fent passar una bona estona a tot aquell que s'acosta als seus concerts.
Podem definir l'estil dels NB! com a funky-pop-rock però no tenen cap mena de complex en agafar altres influències com són el soul, l'ska o bé els ritmes llatins. Sense pretensions d'inventar cap gènere nou, els NB! tenen com a objectiu principal divertir-se i divertir al públic que els va veure i els escolta.
Les seves cançons sense floridures instrumentals, senzilles i directes, així ho demostren. Pel que fa a les seves lletres, lluny de ser compromeses però amb missatge, parlen de personatges especials, històries quotidianes amb algun toc de surrealisme i sempre, això sí, amanit tot amb una bona dosi de sentit de l'humor.
Com a grups o músics influents podríem anomenar als 'Beach Boys' ( en algun concert els NB! versionen algun tema seu ), Jimi Hendrix, James Brown, , Red Hot Chili Peppers i Los Ronaldos i els Ja t'ho diré com a grup 'de casa'.