Una nit del nadal del 1997, tres joves companys d'institut es reuneixen a casa d'un d'ells per assajar unes nadales i pel simple fet de tocar una estona i gaudir de la música. Aquests tres noiets de 14 anys eren en Xavier Santandreu, l'Alfred Moreno i l'Héctor Tirado. Aquest va ser el detonant de Kontra-Band. Es van aficionar ràpidament i van començar a quedar més sovint per tocar cançons que escoltaven per aquella època adolescent. Però tan sols eren dues guitarres i un saxo així que van trobar l'Alfons Casellas que tocava el teclat i la trompeta. Malgrat tot això, no era suficient, així que van reclutar l'Oriol Gallart per tocar les bongues. Tocaven, reien, s'ho passaven bé i sense adonar-se'n les seves aspiracions musicals van crèixer, així que el següent pas era trobar un/a bateria i va ser l'Anna Urdiales qui va suplir aquest buit. Ja tenien una banda completa amb bateria, guitarres, saxo, trompeta, teclat, veu, percussions... però faltava el baix.
Aquesta mancança no va amoïnar gaire a la banda emergent perquè van oferir el seu primer concert oficial a l'IES Serrallarga el 23 d'abril de 1998 sense aquest instrument. Abans, però, s'havien curat en salut fent un concert amb els amics a casa de l'Héctor per veure la reacció del públic. Així doncs, amb un concert de versions de rock català al pati d'un institut, amb tan sols dues setmanes d'assaig conjunt i deu temes a oferir, Kontra-Band va veure la llum.
Entre tots van reunir prous diners per poder comprar un equip de so que els permetés ser una mica més autònoms. Assajaven quan podien i on podien: ara el garatge d'un, ara el garatge de l'altre… La il·lusió va anar creixent i després de concerts a patis d'institut sense baix, l'any 1999 va entrar a la banda un baixista : German Àvila. Aproximadament cap aquell any la va abandonar el percussionista. La projecció del grup era esperançadora així que van començar a tocar per locals nocturns de Blanes i a participar a les mostres de rock locals. Llavors ja tenien una petita llista de temes propis i començaven a perfilar el que seria l'estil del grup: una música reivindicativa, de denúncia social que fos animada i potent i inclogués els instruments dels quals disposaven. Es començava a veure que aquest estil seria l'ska.
Gràcies a certs contactes van trobar un local d'assaig més o menys fixe després de refusar els locals que oferia l'ajuntament que realment eren infumables. L'esbarjo parroquial es convertia unes hores a la setmana en el local de Kontra-Band. Allà es van realitzar les primeres grabacions casolanes que presentaven a concursos com el Selvàtica.
Les incorporacions al grup es van succeir i en Jordi Santandreu va entrar amb el seu trombó, l'Alberto Vicente amb el saxo tenor i l'Alfredo gran, que va ser i és un element fonamental en el grup. En Germán va deixar el grup i en el seu lloc va entrar en Xavier J. Pumés com a baixista.
Els concerts eren cada cop més nombrosos i l'ska predominava en el repertori compartint lloc amb el reggae i el rock. Gràcies a aquestes actuacions Kontra-Band es va poder finançar la grabació d'una primera maqueta (Cintisland) al petit estudi de Les Golfes sota la tutela d'en Marc Puig. El títol d'aquesta primera maqueta era perquè tots problemes del grup s'arreglaven amb cinta aïllant: esquinçament de cables, moviment de peus de micro, baquetes trencades, corretges de guitarra que no encaixaven, etc. Tot, absolutament tot, tenia solució amb un bon rotlle de cinta aïllant, fins i tot allò inimaginable. Tot això passava a les festes nadalenques del 1999-2000. Com a conseqüència de la autogestió de la que pot presumir Kontra-Band, aquesta maqueta no va veure la llum fins a l'octubre del 2000.
A partir d'aqquest moment, la feina de difusió del grup va ésser més fàcil, amb una maqueta a la mà es podia trucar a més portes. Els nombre de concerts augmentava mes rere mes i l'agenda de la banda començava a agafar cos, així com les entrevistes radiofòniques de les poblacions veïnes. Kontra- Band ja era un grup d'ska consolidat i va apostar per una posada en escena potent i desbocada. Amb una estètica skatalítica el grup no només oferia bona música sinó un espectacle, un vertader xou. Així anava passant el temps i va deixar el grup en Jordi Santandreu i el seu trombó; com a contrapartida, el local d'assaig va ser traslladat i va instalar-se a les afores de Blanes.
L'any 2001, Kontra-Band va ser seleccionat a la Sèlvatica 2002 i durant el novembre del 2001 va grabar un tema a l'estudi 5Grama de Girona amb la supervisió d'en Francesc Ubanell i Sebastià Saurina "Titi". Va ser en aquella època quan en Miguel García va substituir a l'Anna Urdiales a la bateria. Després d'aquest pas per l'estudi de grabació gironí, el grup va plantejar-se la possibilitat de grabar una segona maqueta amb els nous temes que sŽhavien composat des de l'aparició de "Cintisland".
Els concerts eren cada cop més nombrosos, la cosa rutllava i es va tornar a estalviar per poder repetir l'experiència d'entrar a un estudi de grabació. El projecte es va tirar endavant i durat els mesos d'abril i maig del 2002 es van grabar els set temes que composaven aquest segon treball. Els estudis 5Grama de Girona sota la tutela d'en Francesc Ubanell i en Roski van servir per a què la segona maqueta de Kontra-Band "Must be is my low?" nasqués i sortís al mercat en poc temps.
A partir de llavors els aconteixements van anar molt més ràpids: els concerts no paraven d'augmentar, el grup començava a sonar en els cercles musicals gironins i del Maresme, el fet de compartir escenari amb grups de renom com Obrint Pas, Opció K-95, Radio Raheem, Burman Flaix, etc., i sobretot l'entusiasme i l'il·lusió que tenien tots els components del grup van fer que Kontra-Band passés a ser un grup amb cert nom en els cercles skatalítics de les comarques gironines.
Cap a l'any 2003 el grup va patir una sèrie de canvis en la formació que van obligar a fer una reestructuració interna. D'una banda deixaven el grup el Xavi J. Pumés i en Miguel García, com a baixista i bateria respectivament, i d'una altra, entraven em Roger Planas com a baixista, l'Hernan Córdoba com a bateria, l'Iván Oliver Ávila com a percussionista i l'Albert Arribas com a cantant. Així doncs, la banda quedava formada per bateria, percussions, baix, guitarra, teclats, saxo tenor, saxo alt, trompeta i dues veus.
La selecció del grup com a representant gironí en llengua catalana del concurs GamaRock, amb els corresponents concerts a les sales "La Mirona" i Bikini van fer que Kontra-Band fés un pas endavant: buscar una projecció a major escala del grup. Per a aquest fet es va reforçar la base rítmica amb la Maria del Mar Navinés als teclats i la Caterina Gómez al fiscorn. A més, el grup va reafirmar la seva intenció de funcionar autàrquicament, autogestionant-se i sense dependre de cap "management" amb la formació de càrrecs interns per tal de realitzar les tasques conjuntament i no dependre de ningú aliè al grup.
Un temps després dŽaquesta repartició de càrrecs la banda es va adonar de l'inoperància d'aquests i el 2004 van arribar a un acord amb l'amic Nene Coca i la seva productora Produccions A. Paranoides per fer-se càrrec del management, alhora que Carlos Geremias "Gere" s'encarregava del so en directe amb Producciones Macarras. També, als voltants d'Abril del 2005 es va afegir a la banda Joel Comas, com a la figura de Webmaster per tal de gestionar l'espai web de Kontra-Band, una eina essencial per a tirar endavant el grup i promocionar-lo. Va ser a partir d'aquest moment, exactament el 2 de Maig de 2005, quan van nèixer els "Groupies de K-B", el primer club de fans oficial de la banda, el qual va empendre el coratge i la força necessària per a organitzar el 1er BUS de K-B, destinació Manresa, el passat 26 d'Agost del 2005, d'on K-B, de la mà del seu webmaster va enregistrar en DvD el seu primer concert en directe.
Actualment Kontra-Band està enregistrant el seu nou i primer LP "Pura vida (puta vida)". Aquest nou pas endavant ha tingut repercussió, un cop més, en la formació de la banda. L'elaboració dŽaquest disc i les conseqüències posteriors signifiquen un esglaó més en la maduresa de la trajectòria del grup amb tot el que això implica. Això ha fet que per motius personals, laborals o d'altres, la banda hagi patit el seu darrer canvi de personal.
Als volts de Febrer de 2006, el bateria Hernán Córdoba abandona el grup temporalment per motius personals i s'incorpora a K-B en Josep Puig "Pitu", procedent de Sortida d'Emergència, el qual es l'encarregat de la Bateria fins al retorn d'Hernán Córdoba pocs mesos desprès.
Aquesta és la situació actual de Kontra-Band i aquesta és la història del grup. No és fàcil explicar en tan poc espai vuit anys d'existència, han quedat al calaix milers d'anècdotes i centenars de fets d'aquest grup que a través de la música vol fer sentir la seva veu i la de molts altres que no en tenen l'oportunitat.
Kontra-Band actualment som:
Hèctor Tirado (Veu)
Alfredo Moreno (Guitarra)
Roger Planas (Baix)
Hernán Córdoba (Bateria)
Ivan Oliver Ávila (Percussió)
Caterina Gómez (Fiscorn)
Alfons Casellas (Trompeta i Teclats)
Alberto Vicente (Saxo Tenor i Flauta Travessera)
Xavi González "Pendón" (Saxo Alt i Clarinet)