07.03.79: Neix a Figueres (Alt Empordà), fill de Josep, mecànic, i Joana, auxiliar de farmàcia.
1 any i tres mesos: Mentre la seva mare el renta, rellisca per la banyera i es fa un blau a l’ós de la música. Neix la seva afició per la ídem.
4 anys i 23 dies: Desperta el seu instint innat de menjar cola cao directament del pot. Al cap de dos anys li cauen les dents. Afortunadament les dents que sorgeixen posteriorment de les seves genives aconsegueixen empal·lidir les de’n Robert Redford.
5 anys: Es matricula a l’escola de música mentre, de forma autodidacta, toca per lliure a casa.
6 anys: Coneix el seu primer amor: el futbol. Comença a impressionar amb la seva contundència a les files del Turó Baix, un equip de barri a la ciutat de Figueres.
8 anys: Coneix a Salvador Dalí, que solia comprar diferents productes a la farmàcia on treballa la seva mare. Tot i la seva joventut, queda impressionat per la figura del genial artista. Anys més tard, aquest moment de la seva vida quedaria immortalitzat en una cançó: Entre quadres.
9 anys: El seu bon futbol no passa desapercebut i la Unió Esportiva Figueres es fixa en ell. Entra a jugar a l’equip de la ciutat, on desfilarà per totes les categories del club.
10 anys: Després de molt estalviar, amb una petita ajuda dels pares es compra la seva primera guitarra. Inicia classes de guitarra clàssica, i descobreix que aquest és el seu instrument.
15 anys: Època de descobriments.
Abandona l’escola de música clàssica i opta per seguir classes particulars de teclats i guitarra. Es compra una guitarra elèctrica i es posa sota la batuta d’un guitarrista conegut a la comarca: Joan Cardoner.
Comencen a sorgir les primeres cançons. La primera d’aquestes creacions parla d’un desamor i porta per títol “Tu m’enganyes?”.
Passa les tardes a casa dels amics, també aficionats a la música, interpretant i fent versions de temes d’altres artistes, des de Nirvana fins a Bryan Adams.
18 anys: Coneix la Carme, la seva primera xicota en el sentit estricte de la paraula.
19 anys: Comença la carrera de dret.
4 anys després de crear amb els seus cosins la banda "Decadència", que més tard ha d’afegir "del estigma" per problemes de copyright, comença a tocar d’una manera regular. Amb "Decadència del estigma" descobreix com funciona la música rock en grup, i també aprèn que sovint s’han d’afrontar problemes interns no desitjats.
Amb els seus cosins toca la guitarra i fa coros en una banda que beu de l’esperit de conjunts com Héroes del Silencio.
Al cap de pocs mesos abandona la banda i torna a la intimitat de la seva habitació per crear nous temes personals.
Descobreix que el rock dur no és el seu estil.
20 anys: Mentre continua jugant a futbol, aparca la música per dedicar-se completament als seus estudis universitaris.
Només torna a tocar quan algun festival d’estudiants li permet exposar les seves creacions.
21 anys: El cuquet de la música el supera i torna a agafar la guitarra amb més força que mai: amb els seus amics forma la seva primera banda, el grup Primer Pla. En aquest grup desenvolupa, de forma embrionària encara, algunes de les cançons que més endavant sonaran a "Les Regles del Joc", com per exemple "Llibertat" o "Ha passat el temps". La banda dura poc més d’un any per problemes interns.
22 anys: Decebut per la poca serietat dels membres del grup, decideix girar full i obrir una nova etapa a la seva carrera partint d’una pàgina en blanc.
Ara està segur que el seu somni passa per dedicar-se a la música i treure un disc. Es planteja per primera vegada deixar el futbol.
Les cançons que comencen a sorgir de les cordes de la seva guitarra comencen a parlar d’experiències viscudes.
23 anys: Mentre lluita per aprovar les assignatures de la carrera, viu una altra decepció que no té res a veure amb les bandes musicals. El trencament inesperat amb la xicota de tota la vida es tradueix en una etapa de creixement interior i, en conseqüència, en una etapa fructífera a nivell de composicions musicals.
Al disc, aquest moment de la seva vida es veu reflectit en una de les cançons.
El desembre d’aquest any se li acut una idea per fer un regal de Nadal als seus amics i familiars: amb quatre calerons que fa treballant al taller del seu pare, enregistra una nadala i la converteix en el seu present nadalenc.
24 anys: Decideix afrontar la seva carrera musical tot compaginant-la amb els estudis i l’esport.
Es compra una guitarra acústica i inicia la seva carrera en solitari, ja com a cantautor. Comença a gravar alguns temes al petit estudi del seu amic Joan Berenguer.
Neix didacgarcia.
25 anys: Finalment, tot i rebre vàries ofertes de diferents clubs gironins, decideix penjar les botes en favor a la seva carrera musical.
S’entrega de ple a enllestir el seu primer treball, el disc debut de dídacgarcia: Les Regles del Joc.
Amb el suport dels seus pares, familiars i amics aconsegueix treure el disc al carrer sense haver d’atracar un banc per fer-ho.
El disc és un petit èxit a nivell local, exhaurint-se al cap de pocs dies als primers comerços on es distribueix.
Comencen a rajar els primers concerts a comarques de Girona, i participa en diferents festivals, com l’Acústica de Figueres.
Enregistra a Cadaqués, sota la direcció del seu amic David U. Ruiz i amb la col·laboració de Jair Domínguez, el seu primer videoclip, el del tema que dona títol al disc, Les Regles del Joc.
Enmig de tota aquesta activitat febril per fer-se un lloc en el món de la música, prossegueix els seus estudis de dret per acabar convertint-se en un cantautor- advocat català de profit.