Fins a l'estiu de 2003, Pau Alabajos (1982) va tocar en companyia de Vicent Sanchis i Ricard Chulià amb l'únic objectiu de passar una estona agradable. Eixe mateix estiu, Hermes Mas (1983), es posa en contacte amb Pau arran d'un anunci que havia penjat al suro del conservatori de Torrent (L'Horta) on demanava un teclista, baterista i violoncelista. És a partir d'aquest moment quan s'obri la possibilitat d'emprendre un projecte professional, amb un repertori propi, deixant de banda definitivament les versions de garatge. Després d'una reformulació de les expectatives musicals, Hermes i Pau prenen la decisió de fer camí en solitari.
Durant la tardor del mateix any, Hermes i Pau toquen en la Plaça de la Mare de Déu de València en nombroses ocasions fins al punt de reunir els diners suficients com per a adquirir un equip de veus amb les condicions mínimes. Açò els va permetre actuar en sala per primera vegada, en el pub cafè teatre "Lo Rat" de Torrent i gravar una maqueta amb cinc temes amb l'ajuda d'un ordinador. Aquesta gravació va ser enviada a concursos, pubs i sales de concerts, però no van rebre cap resposta. Poc després, es plantegen l'oportunitat d'afegir percussió a la formació, amb el dubte de si una pauta rítmica atenuaria la tendresa de les composicions: Juancho Carrión (1973) contacta amb Hermes a través d'internet i acudeix al següent assaig amb una bateria precària que s'havia construït amb andròmines de l'abocador, tot intentant substituir el seu equip que estava encara a l'Uruguai. Va ser complicat fer-se una idea de la qualitat tècnica de Juancho, però de seguida es va poder observar una gran afinitat pel que fa a sensibilitats musicals dels tres i va entrar a formar part del grup. Amb remitjons d'altres bateries, aconseguiren tocar junts per primera vegada en la Facultat de Medicina de la Universitat de València, amb motiu de la setmana cultural de 2004. Al capdavall, la bateria de l'uruguaià arribà per fi a València i fou aleshores quan es pogueren fer una idea real del seu criteri estètic.
Poques setmanes després, participaren en un concurs de cantautors de Viladecans i aprofitaren l'avinentesa per tocar en les rambles de Barcelona, d'acord amb el precepte de no abandonar la pràctica de la música urbana. Decidiren intentar ampliar la formació, amb un seguit de temptatives d'inserir un pianista/teclista al projecte. Però cap dels aspirants acabà per convèncer-los, raó per la qual optaren per provar amb altres instruments de cambra. La violinista Laura Navarro (1989) i el trompetista Roberto Morcillo (1986) s'incorporaren per reforçar la secció de corda i afegir un contrast sonor, respectivament. En juny de 2004 van ser selecconats per l'organització del Circuit de Música Jove de la comarca de l'Horta per fer una sèrie d'actuacions que els valdrà de promoció durant els mesos posteriors. Eixe mateix mes els va ser comunicat que havien guanyat el II Concurs Música-Jove "nosaltres també c@ntem", organitzat per l'ajuntament de Montcada (L'Horta).
Un diumenge, mentre actuaven al carrer Micalet de València, Vicent Sengermés, productor de la discogràfica Cambra Rècords els va proposar d'enregistrar un primer treball d'estudi. A partir d'aquest moment, començà la recerca urgent d'un baixista i diversos col·laboradors que donarien una nota de color al futur àlbum. Óscar Sanjaime (1974) es va posar en contacte amb Pau en llegir un anunci que havia estat penjat en fòrums d'internet. A falta d'un mes per a la data d'inici de la gravació. Andreu Garcia, guitarrista del grup Soul Atac, es prestà a col·laborar com a guitarra solista i a fer diversos arranjaments per als temes. En el disc participen també Fede Mahiques (piano), Xavi Matas (acordió), Enric Bernabé (mandolina, mandola i cítara), Isaac Senchermés, Joan Sengermés i Adrián Barenca (guitarres elèctriques). El seu primer disc, "Futur en venda", ja està en el carrer!