Any 2001. Mentre les protestes contra la globalització sacsegen els fonaments del planeta, George W. Bush instaura la dictadura de la por i les paradetes de kebabs comencen a inundar el món lliure, tres suecans i un carcaixentí reunits al voltant de quatre cafès del temps decideixen contribuir al caos mundial formant un grup de rock que mesos més tard, i a falta d’idees millors, acorden batejar amb el nom d’inòpia.
Després de lliurar-se d’un intent d’il·legalització per pertanyença a banda armada, i evitant les pressions dels grups d’ultradreta, les associacions de veïns, la Junta Central Fallera i els col·lectius de mestresses de casa, aconsegueixen enllestir nou cançons que enregistren a un primer àlbum destinat a finançar activitats tan reprobables moralment com la producció de cinema pornogràfic, la preparació de paelles gegants i la repoblació de la serra de Corbera.
Paral·lelament, escandalitzen tota la Ribera Alta i part de la Baixa amb directes on vomiten tota classe d’exabruptes contra les normes elementals de convivència, la família, els jocs de taula i el minifundisme.
Si et sents identificat amb aquest corpus programàtic, no dubtes en escoltar el seu treball „latent“ dia i nit. El teu equilibri psíquic no t’ho agrairà, però de segur que els seus comptes d’estalvis sí que ho faran.