Flai es forma a principis de 1996 a Les Borges Blanques (Lleida). Tot va començar quan en Sergi i en Jaume junt amb en Gerard (el primer baixista de Flai) es retroben al cap d un temps, després de compartir algunes formacions junts (Gual Permanent Los Primos). La història era intentar engegar un projecte amb cançons pròpies, algunes composades i escrites durant el temps que habíem compartit grups. Al cap d'uns mesos es va incorporar l'Oscar, acabava d'arribar de Mataró i s'havia instal·lat a Mollerussa (Pla d'Urgell), ràpidament varen congeniar amb ell i va agafar el timó de guitarra solista dins del grup. A partir d aquell moment Flai comença a ser un projecte seriós, arriben les primeres actuacions amb la banda al complert, era l'any 1997 i Flai ja començava a tenir prou material com per poder enregistrar una maqueta. Cap a mitjans d'aquell any i a canvi d una actuació en un pub d Almacelles (Lleida) graven la seva primera maqueta (No deixis passar el temps) als estudis Trackstore, constava de 4 cançons, algunes extretes de la formació Los Primos. La varen grabar en 2 tardes i per discrepàncies del baixista mai va veure la llum. La formació anava treballant amb més ganes que mai, doncs el projecte començava a agafar empenta i els concerts anaven sorgint. Cap a mitjans del 1998 els proposen tornar a gravar, doncs començaven els concursos per les seves contrades i això s'ho valia. Aquest cop no hi havia cap estudi professional, sinó que es va enregistrar al seu local d'assaig amb un multipistes un diumenge a la tarda. Amb el material nou ja es podia entreveure que la formació estava ben integrada, les cançons eren totes noves i encara que el so de la maqueta no era del tot bo tenien una nova carta de presentació per poder-se moure, d'aquí va sortir la nostra segona maqueta (El carrer de l'enredo). Aquesta gravació ens va servir per poder guanyar un dels pocs concursos que feien aleshores per les nostres contrades, el Juan Prat d'Altorricó (La franja de Ponent). Arran d'aquest concurs s'els van obrir les portes per aquesta zona i varen actuar per alguns pobles veins (Tamarite, Almacelles, Altorricó).
Durant l'any 1998 i 1999 el grup anava realitzant concerts, més d'una vintena, i composant noves cançons fins arribar al punt de tenir força temes propis. El setembre de 1999 el baixista (Gerard) es decideix a deixar el grup i al seu lloc entra Ivan Riu, component d'altres bandes anteriors amb els Flai i gran amic del grup. Amb el nou canvi decideixen gravar una altra vegada, però aquest cop ho volien fer en un estudi professional i incloent 7 cançons, van a parar a
Sonograma (Albatàrrec- Lleida). La maqueta no va agafar l'aire que esperaven, tot i amb això encara en varen vendre unes 200 còpies per bars i pubs de la comarca, aquesta gravació els va obrir les portes a emisores de ràdio com els 40 Principals Lleida, on van realitzar una entrevista al programa Pàrking que es feia aleshores, també punxaven esporàdicament la cançó "Això no és amor" inclosa al CD. Aquell any s'estrena la web oficial del grup i entrem a formar part de varis portals de música en català. Cal destacar rockcatala.com i catalunyarock.com, on arriben a ser grup revelació del mes.
Del 1999 al 2000 el grup va realitzant concerts i posant a prova tot el material nou que va realitzant, però el baixista un altre cop els frena i degut als estudis se'n va
a New York, això fa replantejar al grup noves gravacions. Al cap d'un mes s'incorpora al grup Ramon Montraveta, baixista dels Busk'n'baix, gram amic i coneixedor del grup. Ràpidament agafa el fil i després d'alguns concerts al gener del 2001 tornem a entrar a estudi, aquest cop ho tornem a fer a Trackstore, la intenció d'aquesta gravació sols era per fins promocionals i concursos, incloïa 5 cançons totalment noves i amb aires renovats, amb col.laboracions de Hammond i loops de bateria, aquesta demo els va servir per presentar-se al concurs Sona9. Varen actuar als concerts preliminars d'aquest concurs al River café de Lleida, el mateix dia van gravar un mini reportatge per aquest concurs i que s'emetia pel canal K3 de Televisió de Catalunya. L'any 2001 també van ser selecionats pel concurs Altaveu com a representació per les terres de Lleida, realitzant una entrevista per Ràdio4. Aquesta gravació també els obre les portes al programa Èxit de Catalunya Ràdio punxant la cançó Sara. L'abril del mateix any graven la cançó "Cent anys" per al recopilatori Iler-rock, una selecció de grups de les terres de Lleida. Durant l'any 2001 cal destacar alguns dels concerts més importants dels Flai, actuen al Senglar Rock (Montblanc) compartint cartell amb grups de primera fila, com Sopa de Cabra, Lax'n'Busto, etc..., arriben a comarques
tarragonines amb entrevistes per Canal Reus Tv, Punt 6 Camp i actuacions a sales com La Vaqueria de Tarragona.
A finals de 2001 el nom de Flai ja comença a tenir certa notorietat en revistes i planes web especialitzades. Amb la finalitat de millorar i aconseguir consolidar-se, incorporen un nou guitarrista al grup, Santi de Pablo, només amb 21 anys però amb molts concerts a l'esquena (procedent d'una orquestra) s'adapta al 100% al grup i s'integra aportant noves idees i cançons fresques. Un mes després entra a formar part Steve Nixon, ja que per motius de compatibilitat
Ramón Montraveta ha de deixar el grup. L'entrada d'Steve al grup provoca una reacció important, amb una dilatada carrera musical (al seu pais va enregistrar un disc amb els Blue Movie), aporta experiència i participa al 100% a l'hora de composar les cançons. Amb els Flai més integrats que mai, durant el 2001 i 2002 composen una vintena de cançons, però aquest cop al pantejar-se enregistrar nou material, volen aconseguir trobar el so que realment justifiqui el grup tant en directe com en estudi, també volien airejar-se una mica dels estudis de la seva província i descobrir altres alternatives, això els porta a contactar amb en Jesús Rovira, baixista dels Lax'n'Busto i propietari dels Estudis Tívoli del Vendrell. Ja havien sentit treballs enregistrats a Tívoli i portaven un referent del que podien aconseguir. Al maig de 2002 varen enregistrar el CD (Dona de Sorra), del qual n'estan molt satisfets tant per la tasca del grup com per l'ajuda d'en Jesús que ràpidament va pescar les idees que portaven. D'aquest últim CD varen vendre més de 300 còpies. Van ser seleccionats un cop més per al concurs Sona9, fent el concert a la sala La Palma de Reus. També varen quedar 2n. Classificat al concurs 40 Principals de Lleida, semifinalistes del concurs Música jove de Reus,
Selecionats per als directes del Concurs Directe al Zel, i classificats per als preliminars del Concurs Gama-Rock.
Durant el mes de gener del 2003 entren en contacte amb la discogràfica Discmedi, amb la qual signen un contracte per 4 anys i l'edició del primer disc. Del març fins al juny de 2003 varen fer la pre-producció i la tria de cançons del disc juntament amb Pemi Rovirosa i Jesús Rovira (Lax'n'Busto) que són els productors. El disc es va gravar als estudis Tívoli del Vendrell durant el mes d'agost i es va mesclar i masteritzar als mateixos estudis el mes de setembre de 2003. El disc homònim, va sortir a la venda el mes de desembre del 2003 amb la cançó "Potser" com a primer senzill, de la qual també se'n va gravar un vídeo-clip. Al disc hi podem trobar col.laboracions de Jimmy Piñol i Pemi
Rovirosa, bateria i guitarrista respectivament dels Lax'n'busto. També hi va col·laborar Eduard Font als Teclats i sintetitzadors. Qui també hi va posar el seu granet de
sorra fou Xavi Llorach dels Whiskyn's, que es va encarregar de la part d'informàtica musical, juntament amb el Productor Jesús Rovira. El primer vídeo-clip va ser rodat durant dos dies del mes de novembre. Consta de dos parts, la part interior està rodada en una casa del casc antic de Les Borges Blanques, una casa de tall modernista i que avui en dia és la seu de l'Ateneu Popular Garriguenc, i les imatges exteriors es van gravar en un embassament situat a uns quants quilòmetres de Les Borges Blanques. El resultat va ser força satisfactori, ja que tant les textures de les imatges, la fotografia, com alguns efectes visuals utilitzats en l'edició del video li han fet donar un punt d'originalitat. Aquest mes de gener hen començat la gira de
presentació del disc, que esperen que els porti per tota Catalunya, si més no, els primers concerts realitzats entre Tarragona i Lleida han estat força satisfactoris, ja que durant la pre-producció, producció i gravació del disc, uns 10 mesos en total, no varen realitzar cap concert.