Ja t'ho diré es forma com a grup estable a Ciutadella, l'any 1986. Cal remarcar, però, que la majoria de components del grup aleshores ja portaven moltes hores de música a les seves esquenes, com a membres d'altres formacions de l'illa, de la més variada gamma d'estils i propostes, predominant el rock dur.
Tampoc es pot obviar el contacte dels músics ciutadellencs amb altres àmbits artístics, com ara el teatre, o les arts plàstiques. Tot plegat fa que a mitjans de la dècada dels vuitanta, maduri un projecte sòlid que, sota el nom de Ja t'ho diré, presenta una proposta insòlitament innovadora. Amb aquesta finalitat, renuncien a una excessiva duresa de sons i textos (una pràctica que aquells dies estava molt de moda), en benefici d'uns plantejaments més madurs i propers al pop, sense perdre ni un gram de la frescor que caracteritza les bandes guitarreres.
El cas és que neixen amb un repertori d'una cinquantena de peces, la immensa majoria de les quals són pròpies, versionant també composicions d'altres vaques sagrades del firmament musical. La inclusió d'elements de música mediterrània a través de la percussió, conjuntament amb pinzellades de blues, funky, soul i reggae.
A principis de l'any 1990, s'enregistren als estudis "Digital" de Palma de Mallorca les cançons "Ei Joan", "Es Vell Pescador", "Mujeres" i "Último Verdugo" esdevenint, aquesta última, la cançó de l'estiu a Menorca. A aquestes alçades els concerts de la banda són cada cop més multitudinaris.
Com és del tot lògic, després de passar-se anys assajant a Ciutadella, i fent actuacions d'un èxit aclaparador arreu de l'illa, es veuen amb la necessitat de sortir de Menorca. Així, trenquen simbòlicament el cordó umbilical, i obren la finestra a nous horitzons. Però abans de desembarcar a la península, el Gener de l'any 1991, enregistren "Roquenrrels..." i "Otras Hierbas" als mateixos estudis de Mallorca, dues maquetes que es presenten a les discogràfiques de Madrid i Barcelona.
Una vegada instal·lats al seu nou quarter general, una masia de l'Empordà, iniciant una vasta campanya de promoció, seguida de regulars i exitosos concerts arreu la geografia catalana. I ja no els para ningú. Simultanegen les actuacions en directe, amb aparicions televisives, l'enregistrament de maquetes i vídeos i, finalment, l'edició i publicació, l'any 91, d'un nou disc, "És blau es fester", editat per PDI i produït per Sergi Fecé. La gira de presentació els porta a tocar per tot Catalunya, França, Aragó, País Valencià i Balears en 70 concerts, que consoliden Ja t'ho diré com un important grup capdavanter i innovador.
L'Abril del 93, l'empresa gironina Música Global s'estrena amb l'edició d'un altre disc, "Dos o tres", produït per Josep Thió, de Sopa de Cabra. Una vegada assajades, perfilades i definides les cançons per a ser adaptades al directe, fan una nova gira energètica i revitalitzant.
Després de l'èxit de la gira "Dos o Tres", l'any 1995 surt el seu tercer disc "Moviments Salvatges (Música Global)", amb l'autoproducció musical de les cançons i les diverses col·laboracions: Quimi Portet, Gerard Quintana, Diego Cortés, Enric Canada... Amb un rodatge de més de 60 actuacions l'any, algunes tant importants com : Doctor Music Festival, Festes de la Mercè (Barcelona) i al Mercat de Música Viva de Vic. Aquest mateix any reben també el premi Altaveu com a millor disc de l'any i el premi de la revista Enderrock com a millor grup de l'any.
Un lloc idíl·lic i bucòlic, tant en sensacions com en paisatge, l'antiga rectoria de Cartellà (Gironès) és l'escenari on els Ja t'ho diré graven amb la col·laboració de l'estudi Mòbil del PAC el seu quart treball, "Un ram de locura" (Música Global). Les mescles es van realitzar als mateixos estudis a Barcelona i la masterització a París, als estudis Dyam-Music. A finals d'Octubre de 1997 surt al carrer "Un ram de locura", un nou treball editat per Música Global, on ens porten noves sensacions i una frescor inusitada. S'envolten d'interessants col.laboracions que ja apareixien a "Moviments Salvatges", com Quimi Portet, Enric Canada, Francina Turon o Miquel Brugués i d'altres de noves, com Julio Lobos, Joan "Ninyín" Cardona (de Sopa de Cabra) o Toni Xuclà.
Aquest nou disc recolzat plenament per la cadena 40 principales i tenint un gran ressò en els principals mitjans de comunicació, va començar la seva gira de presentació l'1 de novembre de 1997 a Girona, en plenes Fires: Més tard a la sala Bikini de Barcelona, al Teatre de Salt, a Lleida i, com no, a s'illa a Menorca on van congregar més de 3000 persones. "Un ram de locura" del qual es van vendre en els dos primers mesos de vida més de 15.000 còpies, surt amb un esperit molt renovat i molt positiu amb ganes de demostrar una vegada més les ganes de donar-lo a conèixer als diversos espais grans, mitjans i petits locals, de dintre i fora del país. Aquest treball ha estat ja recompensat amb el premi a la trajectòria musical otorgat per la fira del disc de Vila-Seca.
L'any 99 comença pels Ja t'ho diré amb un seguit d'actuacions arreu de la geografia catalana, que graven per publicar a mitjans d'any el seu 5è. treball i primer disc en directe de la seva carrera, anomenat "Es directe", a partir d'aquest disc Miquel Brugués (teclats) diexa de ser un col·laborador i s'integra com a 6è. membre del grup. Aquest disc és un doble CD i conté 29 cançons, entre les quals hi ha els èxits més rellevants de la banda, 3 cançons inèdites i 2 mai gravades.
De l'any 2000 no es pot destacar massa cosa a part dels concerts, però cal mencionar la presència del Cris Juanico als Menaix a Truà, un grup que està format per Juanico i també per Juanjo Muñoz (Gossos) i Toni Xuclà. Aquest grup va fer la cançó de l'estiu de TV3 d'aquest any.
L'any 2001 tampoc serà un any massa actiu pel grup menorquí. A finals de febrer van fer 2 concerts al Nou Espiral de Salt, que van tancar les actuacions d'aquest grup per l'any 2001. A finals d'aquest any van treure un disc completament en castellà titulat "Soñando silencio" amb la discogràfica Global. El grup decideix no fer concerts ni rodes de premsa amb aquest disc.
El 2003 el grup anuncia un seguit de concerts finals, per Barcelona (l'11 de setembre), Mataró, Salt, Mallorca i Menorca, que posen punt i final a més de disset anys de carrera musical. La seva discogràfica aprofita per treure un darrer disc recopilatori que ve acompanyat per un DVD.