Durant el Nadal de 1986 neix a Vic (Osona) el grup Sau de la mà de Carles Sabater i Pep Sala. El seu estil de música és el pop rock. Els components del grup són Pep Sala a la guitarra i veus, Carles Sabater com a cantant , Ramon Altimir als teclats, Pep Sánchez al baix i Carles Oliver i Quim "Benítez" a la bateria.
El 1987 van treure a la venta el seu primer disc "No puc deixar de fumar" (Audiovisuals de Sarrià) que porta el nom d'una de les cançons, el primer senzill del qual, "Sense estil", va ser punxat per primer cop a la ràdio al programa del Mikimoto una nit del Nadal de l'any 87.
Amb l'èxit del primer disc, el 1989 treuen el disc titulat "Per la porta de servei" (Picap) i comencen a fer concerts per terres catalanes. D'aquest disc se'n poden destacar les cançons "Només ho faig per tu", "Corre, corre't corre" i "No he nascut per militar", que tocaran a pràcticament tots els concerts de la seva carrera.
El 1990 treuen el seu tercer disc "Quina nit" (Picap), que és el que els llença a la fama i definitivament es converteixen en un dels grups de rock en català més coneguts i escoltats, en aquest tercer disc es troba una de les cançons més famoses: "Boig per tu"(canço núm. 8), dedicada a la lluna. Aquesta cançó des que la van fer l'han interpretada a tots els directes. També hi ha la cançó de "Glòria per tu", una de les més estimades de Sau per la lletra dedicada a Gerry Duffy.
Tot seguit, l'any 1991 fan el primer doble LP amb el nom de "El més gran dels pecadors" (Emi) i aquest mateix any participen al concert del palau Sant Jordi juntament amb Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït, que va ser rècord europeu d'assistència en local tancat, concretament 22.104 persones van omplir el palau. Durant aquests últims anys no paren de fer concerts, i un d'ells és recopilat en un disc anomenat "Concert de mitjanit" (Emi) l'any 1992, que és el seu primer disc en directe, on la cançó "Boig per tu" la canta el Carles Sabater juntament amb la Luz Casal.
El proper any, 1994, treuen el seu sisè disc titulat "Junts per primer cop" (Emi), i aquest mateix any degut al seu èxit, que cada vegada era més gran, composen el tema "El teu estiu", la cançó de l'estiu de TV3. Una vegada TV3 els hi va demanar, els va agradar la idea i en Pep Sala va composar la música en una setmana, despres van fer la lletra i més tard van gravar el clip.
El 1995 és un any de bastant silenci de Sau, no obstant van treure un disc amb remescles i versions alternatives titulat "Cançons perdudes, rareses, remescles" (On the rocks).
El 1996, treuen el disc "Set" (BMG), que com el nom ho diu és el setè, i aquest any també, composen el tema Laia, cançó principal de la pel·lícula del mateix nom dirigida per Jordi Frades.
L'any 1997 surt el "Bàsic" (Picap) i l'estiu d'aquest any fan una Gira pel centre d'Europa en la qual van tenir bastant d'èxit. Després van deixar una mica oblidat el grup, ja que el Carles Sabater es va dedicar al teatre, on ha protagonitzat l'obra de "Els pirates" de Dagoll Dagom, i en la televisió va participar en la sèrie "Sitges" de TV3. Paral·lelament, en Pep Sala va editar el doble CD amb "La banda del bar".
I, finalment, l'any 1998 treuen el seu últim disc titulat "Amb la lluna a l'esquena" (Fanàtic) i fan un munt de concerts per tot Catalunya i després per tota Europa.
L'any 1999 no va poder començar pitjor per Sau, el grup començava la gira "XII", en la qual commemoraven els seus 12 anys de carrera. El primer concert era el dia 12 de Febrer a Vilafranca del Penedès. En Carles, després de fer vibrar el públic amb les seves cançons, va sofrir un desmai al camerino, tothom es pensava que simplement era degut al cansament. Quan els seus companys van veure que no es reanimava van cridar una ambulància, i en Carles ja va ingressar a l'hospital mort, va tenir una aturada càrdio-respiratòria.
La història de Sau finalitza el dia 27 d'abril de 1999, quan els components de Sau juntament amb una pila de col·laboracions de la música i del teatre, reuneixen 18.600 persones al palau Sant Jordi per fer el concert d'homenatge a Carles Sabater.
El 2003, la discogràfica Picap decideix editar un triple CD recopilatori amb les cançons més emblemàtiques de la banda i d'altres que s'havien enregistrat en versions alternatives, però que no havien estat mai publicades.